La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

dimarts, 4 d’octubre del 2011

Fragment del conte Una puerta se abre.

- ¿ Por qué disimulas tu generosidad y tu amor ? preguntó Carmen, ya segura-. Escribí esa horrible carta en un arranque, en un mal momento. No sé cómo decírtelo: creí que me asfixiaba, que no aguantaba más. Pensé, ¡ Qué horror !, en el suicidio, ¡ perdóname ! y entonces vi el aviso del doctor Scotto, vine a visitarlo y me convencí de que me durmiera, y te deje esa carta hotrrible, y la leíste, no me guardaste rencor, me perdonates, quisiste dormir mientras yo dormía, pensemos que hemos dormido juntos, mi amor, y ahora, de veras y para siempre,cuentas conmigo.

Adolfo Bioy Casares. Historias de amor. 1972. Conte " Una puerta se abre".

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.