Només volia olorar-te els llavis,
( una pretensió innata, un accèsit).
Els meus ulls no abastaven a veure't,
la rosada blanca, un terroç de sucre.
L'amanida estava marcida,
les meues mans pelades.
L'estable reposava silenci,
( el tempo cadenciós, les paraules penjades).
El teu peçó esquerre, totes les alenades.
Demà tornaré a València.
Benvinguda a l'oblit.
Carles.A. 2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.