La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

diumenge, 17 de juliol de 2016

Tu m'ho preguntes?



  Se ha casado y tiene un hijo. Era un pihippy,
que nunca sintió nada.

A una persona que vaig estimar molt
i ni tan sols vaig poder acomiadar-me d’ella.

No t’he trobat a la darrera vora,
aquell refugi incòlume.
Un ram de flors i la veu rogallosa
i la presència que ja no em diu res.
Una galtada enfonsada a la boca
i un enuig quasi postrem;
una abraçada de mica
i la pols de cada comiat,
una nuca de borró i almoina
i no sé apegar el segell.
L’estupidesa del cor no té límits,
un ploriqueig que et vaig besar,
una dansa de dalles i navalles
i l’oblit que no em toca la mà.

Carles Alòs

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.