La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

diumenge, 10 de juliol de 2016

Bagues i lligasses



T’estime, uelo, algun dia tornarem a estar junts

He notat la teua presència
com un filferro que m’apropa a tu,
perquè tu mai morires
en la presència del teu nét.
La veu daura l’horitzó
i una abella em xiuxiueja el nom,
les canyes m’acompanyen
per abraçar-te com una estrella
de dacsa i forment, neu a la sabata.
He vist el nom com una menja
d’ordi i roses, oli d’oliva.

Una navalla daurada a la galta
i la darrera abraçada del nét que t’estima.
Un fenévol d’udols i bufetades
i el nom dels estimats que em suma per les venes.

La darrera paraula resta enlaire
per collir l’autumne del cabell.
Un xarop sempre necessari
i tenint-te a tu mai cediré.

Carles Alòs

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.