La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

dijous, 28 de juliol de 2016

BRINDIS



 

En una felibrejada,
aprés la celebració dels Jocs Florals

Com qui aprés llarg viatge per llunyanades terres
torna a la pairal casa, amagada en les serres,
                        on viu lo germà hereu,
i del nadiu idioma ou la dolça paraula
i el pa de la infantesa menja en l’antiga taula,
                        i el vi dels avis beu,

així he vingut jo a seure junt a vosaltres ara,
al peu de l’antic arbre, qui dóna fruits encara
                        i ombra en los nostres horts;
i a escoltar els càntics de vostra veu serena,
com de roig vi esta copa, mon ànima està plena
                        d’esperança i records.

Romeu que del santuari, complits los vots, s’allunya,
jo amb greu dolor vos deixe, oh fills de Catalunya,
                        i al dir-vos <<adeu siau>>
brinde perquè renaixca, de tots los cors volguda,
la del treball germana, la de l’amor naixcuda,
                        l’avui enyorada pau.

Romeu que del santuari la palma beneïda
s’emporta, jo m’emporte, dolç consol de ma vida,
                        vostre record amb mi;
I bec perquè, quan tornen de Maig les roses noves,
pugam cantar, poetes, les catalanes trobes
                        amb molt més goig que avui.

                                                                                  [1868]

Vicent W. Querol Rimes catalanes Poesia Tres i Quatre (1980)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.