La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

diumenge, 15 de novembre de 2015

Al meu fillol Àlex


T’he vist arribar com un núvol de fusta,
la darrera mirada i un sac de joguines.
No sé què dir a aquesta cruïlla,
genoll arrapat d’on no brolla sang.
Un xiuxiueig de dacsa i bacores
i ja no som qui diu l’espill.
Una avinentesa de perols i draps
i la teua mà que no em manque.

Carles Alòs

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.