La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

dissabte, 1 de novembre de 2014

Baladre





Vaig trobar el teu cos a la darrera avinguda.
No resta ningú a a aquell decés flairós,
a les volves de tristesa, a la paraula escanyada.
He clos els ulls molt a poc a poc,
com un somni porpra i la remor de les arrels.
T’he vist venir cap a mi trepitjant cada taulell,
com una onada vaga i l’alenada postrema.
Com un diari encés i els corfolls de cada mot.
Una becada que m’aconhorta,
un cabell d’encens, uns ulls vellutats.
Un comiat de roselles i te’n vas de puntetes.
Una marraixa de coits i la mà estesa,
un itinerari cap a la vall del desencís,
com una glopada minsa i l’alba de fusta.
Com un cavall de vidre i un genet d’ordi.
Com un vent tramuntanal i les gàbies de calfreds.
Com un record humit que ja no es vessa per les venes.

Carles Alòs

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.