La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

dissabte, 22 de novembre de 2014

Desig avinent


perquè vull oferir-te aquest ram de paraules
que per tu estic collint

Manel Pérez Saldanya

Qui estiga bé que no es menege


T’he trobat a aquesta ocasió exacta, al palmell de la mà i una corrua de silenci.
T’he observat molt a poc a poc, com un incendi de bagues i didals.
He creuat els confins de la maregassa per poder albirar-te com una frontissa;
com una cullerada que ja m’arrape.
He escoltat cada anatema, el demiurg del cos i cada abraçada.
Una turbamulta on no t’hi veig i cridem alhora la dansa dels amants.
Un itinerari de perols i draps i cada paraula que ja s’amara.
Un aixovar de trabucs i la remor de la mar que ens recorda que existim.
Com una mirada curulla de desig, com una alenada postrema a la nuca.
Com una portella de foc i marraixa i cada besada s’escola pel tòs,
com un brancam lleument humitejat, com una alosa de temps i record.

Carles Alòs
 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.