La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

dissabte, 28 de desembre de 2013

Escorça


He vist els ulls preliminars,
com un aldarull de boques
covades en l’afecte.
He tret la darrera espina,
com una piga de contraban,
com una germinació exacta
al bell mig del cos.
He refet el cor,
cordat la meua estima,
tenalla amorosida,
de flors d’un bell passat.
He traspassat la frontera
d’un record de tres navalles
i fletxes verinoses.
Una nuca de pètals,
ombra del desig,
del polsim de l’enuig
i neu a cada banda.
Una cantarella
de borles de cristall
i serps al meu redós
que balla com un àngel.
Una avinentesa
de cels ennuvolats
i núvols de rialles
que creixen al meu pit.
Una lluna plena
de ciris i de mar
i solcs d’una aventura,
d’un record ufà.
Una contarella
de fils i murs de pa
i regnes de colors
florides a la mà.
Una vella historia
nevada en la foscúria.
Una panderola
de trenes i didals
i glops d’una mirada
que bec amb delectança.

Carles Alòs

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.