La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

dilluns, 23 de desembre de 2013

Exigència i determinació


He vist la darrera raó com un feréstec combregar de boques. La platja es nua, no resten pallorfes de paraules de sutja, d’un aminat fos al teu cos que em rememora. No he vist el darrer ullal en la foscúria d’una teulada xopa, de didals i gronxadors. Una cabòria encesa i navalles de quitrà, el tarquim de l’entrecuix i queviures al mirall. He vist la darrera beta com un foc folgassà i mirades de tungsté. He obviat els noms preliminars, l’artifici porpra, les botiges de peixos. Una munió de pèsols, l’aldarull d’un exercit de nuques. Una rosada blanca sempiterna al bec, un mot que es despentina de manera inopinada, un Fortuny excels i claus a cada galta. Una contarella arcana en la grandària, un tumult de tu i noces de cobalt. Una gran riuada de cartes i trabucs. Un nouer molt alt i foc a cada mà. Una matinada de clots i safanòries, una retafila de soques de metall.

Carles Alòs

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.