La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

dimecres, 4 de desembre de 2013

Gatzavara


He deixat la mà
oberta en la planura,
en un cossi de plany
i sang a la sabata.
T’he esguardat
a la darrera mar
d’una sal d’argent
i pluja que no acaba.
Com el bes que llenega
a la galta colrada,
m’he refet en tu,
via sempiterna.
Com un ocell alt
que lliga latituds
i vola més enllà
de la pròxima parada.
Un robí de vent
i roses rialleres
que em miren
com un guany.
Una tarda freda
de neules de cotó
i sols que ja
em pertanyen.
Un autumne líquid
que guarde al meu redós
per veure’t arribar
al cel que s’obri ja.
Una sensació
de noms i redonors
que veig com una agulla
ajustada a l’atzur.
Una realitat
que viu enyoradissa
i agafe regalada
d’un jorn d’esperança.

Carles Alòs

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.