La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

divendres, 26 d’agost de 2011




Les cadires ja estaven al carrer,
els paperets penjaven mentre queia la nit.

No ho recordaré com una frustració.
Ni com un conveni,
tampoc com un tall al front.

La Ribera s'abillava, altiva.
Les nits frondoses, la terra ardent.

No ho recordaré com una ofensa,
ni com un pit cancerigen.

Era la meua pàtria, era la meua sang,
la gent no ho comprenia

La meua identitat, la meua contrada.

La gent no ho comprenia
( les postises, la cassalla)

La meua cara fosa,
Una petita nafra.

Carles.A.2011.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.