No volia dir-t'ho,
ho sabíem tots menys nosaltres.
No te'n vages,
sempre t'estimaré.
Vaig colgar els meus ulls al terra,
ningú em miraria.
Els teus ulls íbers,
la teva lleugeresa.
Em vares imantar,
les teues passes decidides.
La teua identitat.
No li ho digues a ningú...
la terra ens pertany.
La teua galta colrada,
la companyonia oscil.lant.
Un brindis per la dona.
Carles.A.2011
Hala... ¡qué bonito poema, Carlos!
ResponEliminaUn besote y buen finde :)
Muchas gracias Rocío ! Ya he leido las últimas noticias !!! Mucha suerte con tu novio, y si no quieres suerte lo que quieras.
ResponEliminaUn beso y muy buen finde !
¿Qué novio, Carlos? jajajajaja
ResponEliminaPues no lo sé Rocío, había visto no sé que de una relación... Pues ná.
ResponEliminaQué va, Carlos, puse lo de "complicado" pero se descomplicó del todo rápidamente hasta la nada jajaja.
ResponEliminaMuá.
Lo siento Rocío, adelante ! Yo, a mis poemas me remito...
ResponElimina