La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

divendres, 12 d’agost del 2011

Un brindis per la dona.


No volia dir-t'ho,
ho sabíem tots menys nosaltres.

No te'n vages,
sempre t'estimaré.

Vaig colgar els meus ulls al terra,
ningú em miraria.

Els teus ulls íbers,
la teva lleugeresa.

Em vares imantar,
les teues passes decidides.

La teua identitat.

No li ho digues a ningú...
la terra ens pertany.

La teua galta colrada,
la companyonia oscil.lant.


Un brindis per la dona.

Carles.A.2011

6 comentaris:

  1. Hala... ¡qué bonito poema, Carlos!


    Un besote y buen finde :)

    ResponElimina
  2. Muchas gracias Rocío ! Ya he leido las últimas noticias !!! Mucha suerte con tu novio, y si no quieres suerte lo que quieras.

    Un beso y muy buen finde !

    ResponElimina
  3. Pues no lo sé Rocío, había visto no sé que de una relación... Pues ná.

    ResponElimina
  4. Qué va, Carlos, puse lo de "complicado" pero se descomplicó del todo rápidamente hasta la nada jajaja.

    Muá.

    ResponElimina
  5. Lo siento Rocío, adelante ! Yo, a mis poemas me remito...

    ResponElimina

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.