La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

diumenge, 14 d’agost de 2011

Tenia molta febre,
el metge no arribava.
Estàveu tots al meu dormitori,
 una cerimònia de defuncíó.
Era menut, pregava
 amb totes les meues forces.
M'entrareu un got de llet calenta,
 algunes galetes.
Aquell hivern
 la mort vingué a visitar-me.
Els llavis unflats,
 la cara enverdida.
 No tot  degué ser silenci,
un fosc presagi,
 la tensió trepidant.
Em vaig posar de costat
 per que no m'abastaren
 els vostres ulls.
La tensió es mastegava,
 ploraven les parets.
Ni una pedra, ni un bagul,
 ni una espasa.
 Ningú a qui adreçar-me,
ningú que m'eixugara les llàgrimes.

Carles Alós. Bacs de vidre. 2012

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.