Els albellons regolfaven aigua.
Duies el parabrises trencat.
Arribaren els veïns amb una estranya tendresa.
La pedra queia amb violència,
el vent xiulava indecís.
La porta estava junta,
ens era difícil entrar.
Dúiem les mans plenes de pecats;
la luxúria i la ira destacaven.
Les mans plenes de fang,
quina gran dissort !
No èrem nosaltres els que reflectia l'espill.
L'hivern arribava a la seua fi,
el sol entrava amb timidesa.
Posàrem unes flors a l'estació d'Algemesí,
mai més tornaríem a veure't.
Carles Alós. Bacs de vidre. 2012
Basado en hechos reales?? es bonito, pero triste... Ana V.
ResponEliminaNo està basat en fets reals. L'estació d'Algemesí, per a tornar a València sempre ha sigut una mica trista.
ResponEliminaUn besot, Ana !