La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

divendres, 24 de juny de 2011

De vegades recorde les teues paraules:
"seràs el que vulgues en la vida,
et sobra actitud".
Quina llàstima que estigues tant lluny,
volguera agarrar-te dels muscles,
veure't un sol cop més.
De vegades recorde la profunditat dels teus ulls,
la proporció del teu somrís.

" Seràs el que vulgues en la vida"

No ho he sigut, però, creu-te que ho intentaré.

Carles.A 2011

2 comentaris:

  1. Molt bonic, Carles. La persona a qui dediques el poema és el teu avi o la teura àvia, veritat? Una abraçada
    Maria

    ResponElimina
  2. Hola Maria, moltes gràcies. La veritat no és ni el meu avi ni la meua àvia. És una persona de la nostra edat a la que sempre he estimat molt.

    Bon estiu.

    ResponElimina

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.