De vegades recorde les teues paraules:
"seràs el que vulgues en la vida,
et sobra actitud".
Quina llàstima que estigues tant lluny,
volguera agarrar-te dels muscles,
veure't un sol cop més.
De vegades recorde la profunditat dels teus ulls,
la proporció del teu somrís.
" Seràs el que vulgues en la vida"
No ho he sigut, però, creu-te que ho intentaré.
Carles.A 2011
- Carles Alós
- Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,
Molt bonic, Carles. La persona a qui dediques el poema és el teu avi o la teura àvia, veritat? Una abraçada
ResponEliminaMaria
Hola Maria, moltes gràcies. La veritat no és ni el meu avi ni la meua àvia. És una persona de la nostra edat a la que sempre he estimat molt.
ResponEliminaBon estiu.