La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

dilluns, 13 de juny de 2011

Em posareu entre les mans la creu
o aquell rosari humil, suat, gastat,
d'aquelles hores de tristesa i por
i ja ninguna amenitat. Després

tancareu el taüt. No vull que en vegen.
A l'hora justa vull que a Burjassot,
a la parròquia on em batejaren,
toquen a mort. M'agradaria, encara,

que alguna dona del meu poble isqués
al carrer, inquirint: < Que qui s'ha mort ? >
I que li donen una breu notícia:

< És el fill del forner, que feia versos.>
Més cultament encara: <El nét major
de Nadalet.> Poseu-me les ulleres.

Vicent Andrés Estellés.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.