La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

dimarts, 18 de gener del 2011

Res no és mesquí.



Res no és mesquí,
ni cap hora és isarda,
ni és fosca la ventura de la nit.
I la rosada és clara
que el sol surt i s'ullprèn
i té delit del bany:
que s'emmiralla el llit de tota cosa feta.

Res no és mesquí,
i tot ric com el vi i la galta colrada.
I l'onada del mar sempre riu,
Primavera d'hivern - Primavera d'estiu.
I tot és Primavera:
i tota fulla, verda eternament.

Res no és mesquí,
perquè els dies no passen;
i no arriba la mort ni si l'heu demanada.
I si l'heu demanada us dissimula un clot
perquè per tornar a néixer necessiteu morir.
I no som mai un plor
sinó un somriure fi
que es dispersa com grills de taronja.

Res no és mesquí,
perquè la cançó canta en cada bri de cosa.
-Avui, demà i ahir
s'esfullarà una rosa:
i a la verge més jove li vindrà llet al pit.


Joan Salvat Papasseit. Poema de la rosa als llavis (1923). 


5 comentaris:

  1. Preciòs, aquesta sí la coneixia. Estàs serratià ultimament!

    Però hi ha una 'pa' de més al nom.

    ResponElimina
  2. Ja he vist el pa, tenies raó. Aquest poema m'agrada molt per la seua senzillesa. Quina llàstima que Joan Salvat morira tant jove.

    ResponElimina
  3. qualitat i salteri, n'hi ha que comprarse l'obra completa d'aquest home

    ResponElimina
  4. Un poema que et fa pensar hores i hores (com fa sempre la bona literatura) i que constitueix una pipada d'aire fresc. Com sempre molt bona elecció. Molta sort en els exàmens, Carles! Una abraçada

    ResponElimina
  5. No ho podries haver dit millor: una pipada d'aire fresc, però també em sembla que s'està acomiadant. Una vertadera llàstima que Joan Salvat morira tant jove. Un bes Maria.

    ResponElimina

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.