La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

dimarts, 11 de gener de 2011

I

                                                   A Roser Ferrer, per la seua infinita
                                           paciència musical amb l'autor



Per tal de composar-te de memòria,
aprenc a celebrar en la foscúria
un festival dels elements de vida:
cride en ajut de mi Tàmesis, Túries.

I tot a mà, para't ja l'artifici,
em puny de percussions i contrabaixos,
et cerc a contrapunt, torne de fugues
i m'escalabre per escales falses:

Si, teclejant dessobre pentagrames,
t'ordene i desordene i et transporte,
em torç en el parany de les corxeres.

Si apure violins, viole versos.
Si et fuse, si et refuse, si em debane,
en dèdal em cabdelle la figura.

Antoni Ferrer. Partitura Laberint. 1983.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.