La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

dimarts, 4 de gener de 2011

No passareu.

L'altre dia estava estudiant segle XIX i a una antologia poètica em vaig trobar aquest poema. El vaig llegir i m'agradà però no identificava a qui anava adreçat. Em sembla que pegaria en un poema de la guerra civil, té tota la pinta per exemple de ser d'Alberti, em deixa una mica intrigat. Buscant un vídeo m'he assabentat que és per defensar la causa aliada a la primera guerra mundial. Em sembla un bon exemplar.

No passareu, i si passeu
serà damunt d’un clap de cendres;
les nostres vides les prendreu;
nostre esperit no l’heu de prendre.
Mes no serà per més que feu,
          no passareu.
No passareu, i si passeu,
quan tots haurem deixat de viure,
sabreu de sobres a quin preu
s’abat un poble digne i lliure.
Mes no serà per més que feu,
          no passareu.
No passareu, i si passeu,
decidirà més tard la història,
entre el saió que clava en creu
i el just que hi mor, de qui és la glòria.
Mes no serà per més que feu,
          no passareu.
A sang i foc avançareu
de fortalesa en fortalesa;
però, què hi fa! si queda en peu
quelcom més fort: nostra fermesa.
Per ço cantem: per més que feu,
          no passareu.

Apel.les Mestre. ( 1854 -1936) 

 

2 comentaris:

  1. M'ha agradat molt el poema, no ho coneixia! Estudies poesia en català? Què interessant!

    ResponElimina
  2. Hola Rocio, com va la marxa?

    Jo sóc estudiant de filologia catalana, però disortadament no donem massa poesia.

    Que et porten moltes coses els reis, un besot !

    ResponElimina

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.