La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

divendres, 14 d’abril de 2017

Divendres de Passió




A penes s’entretenen, de tendresa,
de tacte maternal, en la carn última
Antoni Ferrer

I crec que crec en tu quan no crec en ningú
Josep Palau i Fabre

Voldria tremolar de compassió,
sentir, com ells, la immensa pietat
dels qui pateixen. Creure

que es clouen les estrelles al seu cel
perquè són incapaces d’assistir
el fred estremiment d’una pregària.

Però, enllà dels temples,
només a les pomeres deixa abril
el seu rastre rosat de devocions.

Que encara Déu és mort,
i no mourà ni un dit
per salvar del desconsol
aquesta que, si el vol
sobre el seu pit,
se l’haurà d’inventar, aquesta nit.

Maria Josep Escrivà. serena barca. Edicions del Buc (2016)



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.