La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

dimecres, 11 de novembre de 2020

A ma mare

 

Nuevo Centro al capvespre
A ma mare
Tinc corruixes però no puc oblidar aquesta plaça.
El sol s'ha post i brilles invisible, turbamulta opaca.
Anar de la mà teua i senyar-me, vore't arribar alegre.
Les rodes que lluen, el nostre racó, han passat dècades.
Recordar el nom lletra a lletra, els marmolons, posar-me la samarreta.
Una flaire de gesmil i els pares, la casa nostra i un record al cor.
Carles Moya 2020

Cap comentari:

Publica un comentari

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.