La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

diumenge, 15 de març del 2020

Llanto






La noche besadora se enfría
porque la mujer azul se ha ido
Queda el desierto y el trigo y el ángel
Vete a uno de esos sitios
¡Eso pasó! A nada se redujo
¿Quién explica el grandioso vacío?
Fragmento del pasado ¿en dónde cuelgas?
En la <<verbalización>> que es recuerdo
Y en este llanto

Carlos Edmundo de Ory Tecnica y llanto Ocnos 1971

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.