La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

diumenge, 28 de juliol de 2019

Ai cèsar, sense lluita sols allò que estimem





Ai cèsar, sense lluita sols allò que estimem
ens podrà destruir. Ciutats, records, persones.
Sols aquells que estimen podran prendre la daga,
omplir de verí copes, anar contra nosaltres
sens trobar resistència ni dard que se’ls opose
ni espasa en alt, irada. Sols ells podran abatre’ns.

Així ens va desfent Roma cada dia que passa,
Saturn que els fills devora. Saps com l’hem ben volguda,
amb quanta intensitat. Saps com hem estimat
per la serra sense arbres els capvespres d’autumne,
entre el horts de palmeres a les llunes d’agost,
per la llum de les cambres els diumenges a casa.  

Gaspar Jaén i Urban Pòntiques Bromera poesia 1999


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.