Plantes els mots
conformant el jardí
incommensurable dels versos.
Pintes amb els colors de les metàfores
un espai on s’han expulsat
els dimonis de les incerteses.
Dibuixes sobre els vidres embafats
cal·ligrames que assenyalen
els camins encara no recorreguts,
i que endevines més enllà de la porta del carrer.
Ets un home aparentment tranquil,
és més, diria que disciplinadament tranquil,
però sota la pell et batega un corcó:
l’ansietat per rebre el correu
d’una guerra llunyana
que es lliura dintre teu
i amb la qual et va la vida.
Manel Alonso i Català Quadern per a Joan
Neopàtria 2019
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.