La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

diumenge, 8 de juliol de 2018

III





Callem, callem…
assaborim la frágil
durada d’un instant
fascinant que mai
no reviurem

Joana Raspall

Arriba un dia quan allò de
som el que som i el que hem viscut
cobra sentit, guanya un significat especial.
Especial com tu,
com el dia que em vas dur a la platja
i vam veure aquella posta de sol.
Especial com la teua mirada
innocent, tendrá, dolça, intensa,
cada dia distinta i cada dia teua i meua.
Nostra.
Com nostre era el temps
que ens vam apropiar i vam esprémer,
i vam perdre, i van malbaratar.
El temps que ens va separar.

Maria Alemany. Sota la pell nua. Neopàtria 2018

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.