La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

dijous, 8 de març de 2018

CASSANDRA






No és el cant sinó les ordres les que mouen
alguna cosa més que l’aire

Cristina Wolf

Sent esfilagarsar-se el fil de la vida
mentre jec, antiga balanguera,
esclava dels mots.

Oh déus, per què el do de la profecia
si les armes i el foc serien els veritables
fundadors de les pàtries? Vell Apol·lo,
què quedà de l’èpica de la guerra,
què s’ha fet dels herois antics
i les raons d’estat?

Ciutat de foc, ciutat de fang,
ciutat solar, feta d’enderrocs.
On són els teus murs inexpugnables?

I les veus apocalíptiques diran:
            <<Veniu, aplegueu-vos per al gran banquet
on menjareu carn de reis, de generals, d’herois,
            de cavalls, de genets, car de tots els homes,
lliures i esclaus, febles i poderosos.>>

També la carn de Cassandra serà festí.
Malaurats, no sabeu que la paraula és
                                                                       fundadora de mons?
Cassandra ja ho va dir:
-                                                                        Cremarà Troia.
                                     (Contra les guerres, les veus.)

Imma López Pavia Santuaris Denes 2015

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.