La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

dissabte, 17 de març de 2018

Falles







L’enorme nit que ha de matar-me
Vicent Andrés Estellés

La nit m’ha entrat per la sang, tinc la sang plena de nit,
me n’he hagut d’anar a caminar, porte tres quarts d’hora
caminant i no sé on vaig, encara no ho sé, no puc saber-ho,
els carrers, la festa, la gent, el cel com un fil d’aram,
la por que em creix implacable, per dins, la carn vulnerada,
el fum amarg, l’olor de pólvora, l’horror groguenc,
ara no em mires als ulls, ara no pots mirar-me,
de l’aspror del seu nom em ve la ràbia, de la boca plena de sal,
de l’esperma en les mans, d’acomplir amb el deure com Déu mana,
dels ulls que ja no admeten cap llàgrima, ressecs, cremats
em ve el seu nom, però tu no pots dir-lo, no pot dir-lo ningú,
i no deixe de caminar, no deixe de caminar sense una direcció clara.

Salvador Iborra Els cossos oblidats Onada 2009

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.