La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

dijous, 11 de maig de 2017

Ens obligaren a vestir-nos de vergonya...




Ens obligaren a vestir-nos de vergonya
i ara no sabem què fer sens ella.
I hem començat a tenir-li un cert afecte.
Fins i tot, els diumenges ens agrada
rentar-li la cara i deixar-la ben polida.
Passegem, així, una vergonya distinta
molt més educada i senyora.

Josep Antoni Fluixà L’estel fugaç Bromera poesia (1998)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.