La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

dimecres, 27 de març de 2013

Dent


Les rialles somovien l’estança, la gota freda, el desig escardalenc, la falç encesa. Ara et mire, ara m’encabote; la darrera saó. Escales amunt estaves tu, sufocada, gairebé ardent, tumultuosa. La pell besada, els esgarips. La persiana tirada, els cucs de seda. La forma del teu melic, la remor de les síndries. Llavors férem tard, l’enuig de la tarda, els gripaus, la neu.

La taula parada, els pèsols. Orà, Marroc, contrades plaents. Com et despullaves, com s’esmunyien les hores. Un didal, l’argent polit, la creu de terme. El llibrell cosit a martellades, les teranyines, les vídues, el sol.

Trobàrem l’ocasió, la boca gemegava; l’ociositat, els prunyons, les teules. El camí de tornada, les lleus alenades. La pressa, el sabó artesanal. El cobertor apedaçat, una cabotada.

Una flor entre les cames, una agulla saquera.

Carles Alós. 2013

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.