La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

dissabte, 28 de gener de 2012

Florí el gesmil...



Florí el gesmil. 
Una alegria inmensa,
el col.locàrem al bell mig de la taula
per al dinar del dissabte.
Tocava les seues flors,
tan vives, tan obertes,
sens adonar-me
que prompte es marcirien.
Eren dies joiosos;
la taula plena,
les cadires arrenglerades
no hi mancava ningú.
Un dia vingueren a buscar-te,
un home deia que li devies la dignitat.
Li vares donar una almoina,
l'home se n'anà altiu pel mig del carrer.
Necessitàvem una espenta
per poder fer front
a allò que no coneixíem.
Arribà la vesprada,
la casa reposà.
Una quietud, un silenci.
No s'oïa res pel carrer,
la xemeneia fumejava
mentre esperava
que la vida fera una pausa
i poguérem recolzar-nos a la cadira
sense percebre el pes de la caritat
i les mans lligades a l'esquena.

Carles.A.2011

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.