La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

diumenge, 23 de gener del 2011

Tú.



Tú, que naciste para aplacar
los exaltados latidos de los hombres.

Tú, que surcaste la amplia avenida
con los brazos sagaces hacia el cielo.

Tú, que imploras vivencias
de comas monzónicas e incendiarias.

Tú… no oses chillarme en el desierto,
ni vencerme en el duelo,
ni inyectarme estulticia,
ni rasgarme los rasgos.

Ni implorarme clemencia
en la distancia escogida.


Carles. A Gener de 2010.



4 comentaris:

  1. Precioso el poema, Carlos! tengo ganas de leerte más :D

    aunque la canción... :S
    le tengo cierta grima al Barrio jaja

    ResponElimina
  2. Muchas grácias Rocío, todo un elogio.

    La canción...no sabía que poner y he puesto lo primero que he encontrado je je. ánimo en el estudio. Un beso !

    ResponElimina
  3. Hola Carlos. Felicitats, és un poema molt maco i molt ple d'emoció. Veig que t'han animat! M'alegro moltíssim. Jo també vui més.
    Salut.

    ResponElimina
  4. Moltes gràcies Miriam, de mica en mica en posaré més meus. Que vaja bé

    ResponElimina

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.