La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

dimecres, 22 de desembre del 2010

Como han de ser tus ojos.



Mujer… no tendré un beso de niño para ti
ni de viejo, ni de sátiro…
Cuando vengas no besaré tus mejillas
ni tu frente, ni tus labios.
Pondré mi boca en los pliegues
recogidos de tus párpados
y beberé el agua clara
que suba a tus ojos claros.
Trae unos ojos azules, mujer,
trae unos ojos azules, de un azul tranquilo y claro
que tengo sed…
sed de peregrino cansado
de muchas jornadas duras
por caminos solitarios
y quiero
llevar mis labios
al agua clara y tranquila
de un remanso que refleje
un cielo tranquilo y claro.

León Felipe.

6 comentaris:

  1. Jo, qué buenos recuerdos tengo de este poema! Fue el primero que leí de León Felipe o más bien escuché, porque me lo leyó mi abuelo cuando tenía 10 años. Creo que no lo había vuelto a leer desde entonces... ains, gracias!

    ResponElimina
  2. Qué bonito ! Creo que no se puede decir más con palabras tan sencillas.

    Que pases felices fiestas !

    ResponElimina
  3. Feliz navidad a ti también Carlos :)

    ResponElimina
  4. I read this poem to my wife Maria. She said it reminds her of an old-fashioned poem a boyfriend wrote her when she was young. Then she said, "I need to make more Christmas cookies." I said, "Make them early because later you will have no time to make cookies." One more day of school before vacation begins.

    ResponElimina

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.