La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

dissabte, 16 d’octubre de 2010

Una prèvia




No facilitareu massa dades a aquells
compatriotes desficiosos que, acabada la
Missa de còrpore insepulto, i amb una ex-
citada temeritat de bolígrafs, pretenguen es-
criure la meua obscura i ardent biografia:
els remetreu, en tot cas, mentrestant s'orde-
na la comitiva de l'enterrament, a la sumà-
ria i principal font documental que han ma-
nufacturat, per a casos com aquests, alguns
benignes i fins i tot insignes antologistes:
Nasqué a Burjassot, el 4 de setembre de
1924. Que es foten. Car, per molt que els
fota, jo estaré, aleshores, molt més fotut.

Ordenada la comitiva, amb una presi-
dència estrictament familiar, i no necessà-
riament plorosa -jo ploraré per tots-, vull
molts de gori-goris de clero pobre, amb una
creu modesta, d'un estricte metall al.lucinat.
Els gori-goris i el trepig de les sabates, car-
rer del Bisbe Munyoç avall, que és un car-
rer vell i acreditat en matèria de processons
i d'enterraments, resulten fàcilment impres-
sionats.

En arribar al cementeri no deixareu en
trar ningú i fareu que es tanque la porta
amb pany i clau. Prèviament haure subor-
nat l'enterrador-és cosa que encarregue
als meus cunyats- i l'haureu embriagat
amb vi de Binissalem. Es posarà tota la fa-
mília, agafada de les mans a la porta del
cementeri, com si anàs a ballar la tarara,
impedint que ningú s'acoste. L'enterrador
bufat m'enterrarà en un lloc qualsevol, sen-
se làpida ni flors. L'endemà matareu l'enter-
rador, de manera que mai no se sàpia on és
el meu cadàver.

I quan, passats els anys i els ajunta-
ments, es busquen les meues despulles per
tal de donar-los sepultura digna, que es fo-
ten també i que escarboten totes les tombes
i anticipen municipalment una espècie de
resurrecció de la carn de Burjassot, i així,
confós amb tots els morts del meu poble,
en farem una de bona.

No ho oblideu! 

Vicent Andrés Estellés. L'ofici de demà.1971

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.