La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

dimarts, 21 de setembre de 2010

Confidències a Antonio Machado

Us pose aquest poema que ara farà 13 anys que vaig descobrir. Em va somoure l'ànima i em vaig llegir el llibre, que no m'agradà gens. Però ahí queda aquest poema. 


 Antonio, si veiessis aquests dies!
 
Temps ha, de lluny, vaig enyorar la pàtria
i la ciutat més nostra;
i ho feia a la manera catalana,
ortodox i castís
( “més ai! Tornau-me en terra,
que hi vull morir!”).

Melangiós oracle de Castella,
obstinat solitari de Cotlliure,
(¡oh soledad, mi sola compañía!),
encara en somnis terra meva.

Antonio, si tornessis gustaries
la amargura del tiempo envenado.

Estrany poeta, Antonio,
sempre enyorós del que no tens i toques;
al capdavall jo també dic
- proporcions guardades -
morirse es lo mejor.

Que avui, de dins estant, oh germans espectrals,
enyoro foscament, sense remei,
tot el que he retrobat,
la presencia envilida de l'amor.

Sóc el cretí del poble.
- fora seny, com l'Ausiàs -
que conta al vent històries increïbles.

La terrible cordura
del poeta.

Pere Quart. Vacances Pagades. (1961)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.