"Vientos de salmos..."
León Felipe
Car l’exemple és allò que val
i has de ser exemplar en tot,
exemplar en tots els moments,
t’has d’anar oblidant de tu,
has de ser cadascun dels teus
i fer teua la seua pena
i fer teua la seua fúria,
i així seràs íntegrament,
als ulls de Déu i als ulls dels hòmens,
i seràs poble per a sempre.
Pena unànime, fúria unànime,
així varen nàixer els salms.
El temps que ve és un temps de salms,
solament perduren els salms
creuant els segles i els països.
Únicament el salm perdura,
i tocaràs mare en el salm.
Contra el dol, contra la injustícia,
contra la brutedad i la tristesa,
i contra la incivilitat,
agafa el salm i entona el salm,
car aquest és temps de salm.
No hi ha millor arma que el salm:
enderroca els murs i els enlaira,
desfà les ciutats i les fa,
i l’esperança està en el salm.
Vicent Andrés Estellés. Propietats de la pena, Llibre de meravelles (1971)
- Carles Alós
- Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaM'agradat i m'ha desconcertat molt. Estellés sempre és molt contundent i colpidor. El problema és què fer quan no volem seguir el psalm? Podem negar el psalm i ser fidels alhora a les nostres arrels?
ResponEliminaCrec que al que es refereix Estellés amb el psalm, és a la voluntat de tota la gent junta, a un udol perllongat, com si fos una continuació d'assumiràs la veu d'un poble, de fet està a la mateixa secció.
ResponEliminaAquest poema sempre ha sigut especial per a mi per l'epígraf del principi i per la seua elevació. Quan no volem seguir el psalm... no ho sé, però no sé si serà essencial, ja que aquest és un temps de psalms.