La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

diumenge, 17 de novembre del 2019

Sobre "GELATINA DE PLATA" de Marián Lledó i algun que altre record






Ahir em vaig fer amb aquest llibre que em porta molts records, les trobades en el taller de poesia del CADE en castellà ja fa vora una dècada, amb companys entranyables com Berta García Faet, Bibiana Collado, Adriana Arce, Anastasia Kondratieva, Clara Monzó, Sergio Cruz, Jorge Brunete, Ana Vila i l’autora d’aquest llibre, Marián Lledó. Aquell taller impartit per Andrés Navarro fou un punt de trobada per a veus famolenques de versos, que em major o menor mesura han acabat publicant, algunes son noms consolidats, altrament  pense que per a tots suposà un punt d’inflexió.

Al taller succeïren  quedades, recitals, projectes i un molt bon grup humà. Ahir em vaig fer amb aquest llibre, l’òpera prima de Marián Lledó. És un projecte de fotografia, realitzades per Enrique Carrazoni a les quals Marián posa veu. Fotografies de cossos femenins que aborda la poètica de la corporeïtat tan present a la postmodernitat. Amb un vers curt i certer, sense cap ornat superficial l’autora plasma en paper les impressions sobre les instantànies. Una òpera prima sòlida i sense fissures amb la versió en castellà i valencià. Un plaer per als sentits i un primer llibre solvent. Heus ací un exemple:

Caminas con aplomo sobre la cresta
que parte las aguas.

El secreto está en mirar siempre al frente,
donde todo es
un mismo cuerpo.

Camines amb aplom sobre la carena
que parteix les aigües.

El secret està en mirar sempre al davant,
on tot és
un mateix cos.


Marián Lledó Gelatina de plata  Olé libros 2019

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.