La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

diumenge, 9 de desembre de 2018

Mans i peus





M’agafes els peus entre les teves mans
i veig coses que abans no havia vist:
el gat d’angora blanc que acaronava barrots
d’una finestra on van abandonar-me
per primera vegada.
Recorren el mapa dels meus peus, les teves mans,
i troben aigua fresca sota el desert més escabrós.
Vénen els núvols de carmí que no vingueren
el dia del soroll, el primer cop que vaig morir.
Les teves mans em diuen que jo vaig escollir
els meus pares. Torno a tenir deu anys i obro
la porta on s’amaga el fantasma
i veig que era un abric de llana.
Bufen entre els meus dits els teus, i inflen les veles
d’un vaixell que s’allunya de Naxos corsecat per
la culpa d’abandonar Ariadna.
Sempre s’hi va dos cops , arreu, i en tornar,
els plors que es van gelar ens apaguen la set.
Digues: ¿Tens mal de coll? ¿T’has ofegat de tos aquesta
ni tan llarga? Deixa’m que t’acaroni els peus.
Les meves mans són somnis de les teves.   

Anna Aguilar – Amat Trànsit entre dos vocals Proa 2001



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.