La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

dijous, 8 de juny de 2017

Comiat






Adéu, Montseny total, andrògina mixtura:
feminitat de boires, virilitat de grenys,
màgiques flors de llum i carn de sol madura!
Clar de Mallorca i núvol de Barcelona atenys.

El Pirineu t’enfosca, de congesta;
Escacs – i no de boix – t’oposa el Montserrat.
Les veles mar endins són gallardets de festa;
les planes que et circumden són del treball esclat.

Adéu, Montseny; adéu. Muntanya d’Ametistes!
En tes virtuts copsí collites noucentistes.
Novíssima ventada cercles enllà m’empeny.

L’evasió de tu, farà que em sentí pobre?
Ni que tornés, però, qui tg’ha deixat recobra
La clara jovenesa poética, Montseny.

Guerau de Liost. Antologia poética. Edicions 62 (1981)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.