La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

diumenge, 8 de gener de 2017

NO DIR-TE'N RES





No dir-te’n res i deixar que s’escoli
la tarda espessa. Els crits d’una gavina
són cops de bec al cor. No dir-te’n res.

No dir-te’n res, del lent terror que em creix,
les cèl·lules malignes que s’escampen
dins l’ànima. No dir-te’n res. Escriure.

I en algun capaltard de porpra al mar,
amb aquell urc terminal d’atzavara,
saber florir arran del precipici.


Narcís Comadira Lent Edicions 62 (2012)



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.