La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

dijous, 12 de gener de 2017

Maternitat




Sembla que surt de l’aigua, agenollada al llit,
diries que ni l’aire li ha llepat mai la pell,
és la fruita madura que no se sap marcir
i s’ofereix amb llavis per sempre adolescents.

Intacta i anhelant, amb les mans sota els pits,
com una font espera la set del cansament,
que la boca revisqui bevent-se-la per dins,
que, borratxo, l’amor no recordi que és vell.

Somriu agenollada, font blanca de l’oblit,
a punt de ser sabor de rosa de la neu,
la música extremada i roja dels sospirs,
un cos de cotó encès que no tindrà res seu.

M’obre els braços, demana el fill d’aquesta nit,
i el déu de les carícies, rient, el fa venir.

Pere Rovira. Contra la mort Proa (2011)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.