La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

dimarts, 27 de desembre de 2016

la vida, diuen




Sortir de la caverna a espentes,
rebre l’esclat de fora ventre
que se’ns rebela inevitable,
néixer amb vitut, cap cot, mansesa,
la vida, diuen, però a mitges,
emblada als àpats primerencs
que són un préstec, sols un préstec.

Ja al primer sagrament, la llum
instaura déus i els legitima.

Manel Marí no pas jo Editorial Moll (2005)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.