La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

divendres, 23 de gener del 2015

Solvència


No ho he dubtat, he trencat la baralla.
Una illa d’escuma i la veu pregona.
T’he preguntat el per què
dels baguls de rent, la paraula freda?
He trobat el dofí, les gavelles de maragdes;
he confós el temps estomordit a la nit.
No t’he pogut parlar en la gàbia de besos,
en la falda de la mar i un vitet coent.
Una maregassa que agrunsa la paraula,
un udol de cels i ja tanque la porta,
per no tornar enrere i deixar de cloure els ulls.
Una tovallola que no abasta a eixugar
i la primera cana que enraona amb l’orgull.

Carles Alòs

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.