La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

dimecres, 22 de febrer de 2012

Petit homenatge a la meua àvia Encarna.




No sortia aigua de l'aixeta,
ves per on teníem
el llavaner al costat.
Fregaves la roba desgastant-te les mans,
li pegaves la volta, avant, arrere.
Et deia paraules que no entenia,
et plantejava conjectures.
Aclucares els ulls,
la bugada quedà sens estendre.
Avui, quan toque els fils d'estendre
em trasmeten un calfred,
tants anys després ho comprenc tot…
i sí,
m'estimaves.

 Carles.A. 2011

2 comentaris:

  1. M´ha emocionat molt aquest poema tant sentit. He recordat sentiments meus.Fantàstic, Carles.

    ResponElimina
  2. Gràcies pel comentari Josep ! És un poema bastant sentit.

    ResponElimina

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.