La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

diumenge, 19 de febrer de 2012

El tall de les espases ha tacat




El tall de les espases ha tacat
de sang ma casa i la seua horta.
Amb sofre i foc li han socarrat la cara.
Qui et mira vessa planys i queda mut !
Has vist fugir de colp els habitants,
València meua, terra desgraciada ;
els monuments, enderrocats del destí,
com tu, ciutat, s'afonen i s'esborren.
Ara, jo em sent recitant per als savis
senyors que amb goig i estima la poblaven:
tu ja no ets tu, València, no ets tu;
ja no hi ha cases a les teues cases.

Ibn Khafaja. ( 1058 - 1139 ) Poeta alzireny.

1 comentari:

  1. Sempre els invasors són igual de sanguinaris, més o menys, i les conseqüències semblants. Aquest poema, qui ho havia de dir, és tan actual pel que fa a les conseqüències¡¡¡

    ResponElimina

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.