La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

dissabte, 12 de novembre del 2011

Discoteca Guayaba.



Les baranes enceses, el vertigen.
El port de Càrcer era una travessia cap el cel.
Golafreria i incompostura. Una mà m'agafava les regnes.
Les cançons apreses. Les hores queien, vessant-se.
El ritme de les fades, semàfors i senyals. La nit.
Els dits teixits, els parabrises torts. Una canonada desencaixada.
Les ombres vacilants, Xàtiva i Alfarrasí. Ballàvem per por a morir.
Ritmes súbits, fum i discòrdia. La voràgine, el pacte.
Una nit, una altra; la matinada. Ocells turbulents, cotxes, ulleres.
Ho sentírem tot. Els cigars al nostre ajut, el sexe, la vida.
Els records fugisers, amics ... i amigues. El nostre criteri era l'embriaguesa.
És tant senzill estimar-te, ho recordes ? Croats del destí, aborígens.
Fòrem més que una colla. Ventalls i botelles, taurons, dofins, sénies.
Streptease, oàsis verges, barons aniquilats. La fúria quallada, queixals trepidants.
Una hora o un instant o una eternitat. Canals. Piteres i conys.
Déu salve a la dona.
La tornada exhausta, el son, el somni; la vigília.
Presoners de l'èxtasi de viure, tants sols un senyal,
una parada obligatòria.

Una cruïlla de destins.








Carles.A. 2011

4 comentaris:

  1. Guayaba no era ninguna mierda era una disco genial la mayoria dela gente de xativa le encantaba y siempre estaba a petar asi que de mierda nada!!!!

    ResponElimina
  2. Nadie ha dicho que fuera una mierda, más bien todo lo contrario.Le voy a dedicar un poema a un lugar que considere una mierda ? Pase medio año yendo todos los fines de semana inolvidable.

    Saludos !

    ResponElimina
  3. M'alegre que t'agrade, Jaume ! Una abraçada i molt bon nadal !

    ResponElimina

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.