La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

divendres, 11 de novembre de 2011

Cullera.



Els bolquers a la taula. Presagis intrèpids. Silenci.
La platja sola, la teua pell o la seua. Insolències.
Un mirall i una pinta. Refrigeris.
La tardor no existeix. La fira nocturna, Cullera, Barcelona. Serps.
Una abraçada rompuda. El trist comiat. Tellines, escopinyes.
El sol entrava a casa, hereva d'un bast imperi, midons cobdiciosa.
Un petit apartament, la mar propera, fogueres, processons.
El foc rebifava. Contrades llunyanes, bells estels.
La Marina queda lluny, Dénia es percep, una vela, tripulants.
Migdiades escualides, palla, botons, la cremellera baixada. L'insomni.
Albalat, pedania de la mar, orxata i cordades. Algú sagnava.
Bastides grogues, una balança, un perfum. L'embriaguesa, el gust, l'aigua.


 Carles.A. 2011.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.