La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

diumenge, 9 de juny de 2019

Fins tindre sarmentoses les mans, amples






Fins tindre sarmentoses les mans, amples
com un resguard,
amb diez ferrenys

em llauraré el rostroll.
Que les despulles del blat segat m’assaonin.

Les teues rutines unides a la terra, pare.

Haig d’acomplir-les
mantenint l’acte senzill, el sol
nostre de cada dia.

M. Dolors Coll Magrí Rostroll Godall Edicions 2014


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.