La meva foto
Em diuen Carles Alòs i sóc un apàtrida. Aquest blog serà un viatge pels indrets més amagats de l'ànima, per les emocions més intenses i pel viure quotidià de cada dia. Agafen cadira i seguen, de la resta, jo m'encarregue,

diumenge, 25 de setembre de 2016

Fragment de "Les confidències del comte de Buffon" de Martí Domínguez






Aquell any de 1751, La Condamine acabava de publicar els resultats de la seua expedició a l’Amèrica meridional. Havia estat enviat pel rei a l’Equador perquè determinara la longitud del meridià, però després de realizar aquesta missió, amb tota l’exactitud d’un dels més grans científics del segle, s’havia deixat conduir per un dels seus somnis més secrets: descobrir el país de les amazones. Si cada poble desenvolupa la seua estratègia vital, que sempre és la més apta per al seu èxit natural, era possible un poble format exclusivament per dones?, es preguntava el meu amic. Un poble on els homes foren morts , i on regnara la pau i la solidaritat?Ah. quin argument més irresistible per a un filòsof! Perquè, a l’igual que molts altres mites, estenia per cert que les amazones existien. Les amazones asiàtiques, segons la llegenda, constituïen un poble de dones guerreres, establert a les tibes de la mar Negra, que sols toleraven la presencia de mascles per a la procreació, raó per la qual els escites les anomenaven eòrpates, <<matadores d’homes>>. Les amazones cremaven a les filles petites el pit de la dreta perquè, en arribar a l’edat adulta, pogueren disparar l’arc amb més facilitat, d’on segons els erudits deriva el seu nom (mazos en grec és “pit”, per la qual cosa amazona vol dir “sense pit”). Fou l’espanyol Francisco de Orellana, en el segle XVI, qui va reiniciar el mite a Sud-amèrica: la troballa d’unes dones armades que baixaven pel riu, i de les quals el cacic indi que els guiava els va advertir que desconfiaren, fou el que va induir al descobridor espanyol a batejar aquell riu amb el nom d’Amazones.

Martí Domínguez Les confidències del comte de Buffon. 3 i 4 (1997)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Benvingut al meu blog, seu i relaxa't. Puc preparar un café i intercanviar opinions.